Quadern de Camp

Avui, la Carme en Carles i jo, hem aprofitat el bon temps per atansar-nos a la fageda de Sta Fe del Montseny. En principi anàvem a veure la florida de narcisos del Turó de Morou, però no sé quina de les dues coses era més espectacular, si el prat farcit de narcisos (Narcissus poeticus) o l'aspecte que oferia la fageda (Fagus sylvaticus) que ens ha acompanyat fins arribar dal del Turó.

A Can LLeonart, ja ens han saludat el grup d'orquídies (Orchis mascula) que s'estenen pel seu voltant. Entre mig, les anemones (Anemone sylvestris) alternaven amb el Segell de Salomó (Polygonatum odoratum) per tot el marge del camí. Amb més quantitat, les dents de lleó (Taraxacum officinale) marcaven la nostra ruta amb el seu groc característic.

Prop de coronar el Turó, ens hem trobat al mig del camí dos insectes prou llampats. Prenent el Sol, la solitària papallona Nymphalis antiopa que ha aixecat el vol quan ens hi hem atansat massa. Una mica més amunt, creuava el camí l'escarabat piloter (Geotrupes stercorarius) que després d'observar-lo detingudament hem deixat anar, perdent-se ràpidament entre la fullaraca de faig.

Les panoràmiques que es poden veure des de dalt del turó són espectaculars.

Ens ha sorprès veure el sotabosc de la fageda farcit de plàntules de faig. Les he pogut fotografiar encara amb la llavor abans de caure'ls-hi.

Només un apunt per acabar. Caldria senyalitzar amb més cartells la ruta de pujada, ja que arriba un moment que si no fos per les senyals que la gent han fet amb pedres, possiblement seria molt difícil de trobar la ruta fins dalt del turó.