Quadern de Camp

Us vaig dir que miraria si podia retratar un bon mascle de Tritó marbrat (Triturus marmoratus). Avui ha estat possible.

El temps ha acompanyat, els tritons ens esperaven pacientment submergits en les aigües clares de la bassa, però el que ha fet possible fotografiar-los ha estat, sobretot, el poder  treballar en equip.

Fotografiar fauna no és una tasca fàcil. La majoria de les espècies són difícils de veure i ja no diguem de que s'estiguin quietes per tal de poder fer una bona foto.

En la majoria dels casos fa falta fer alguna que altra "trampa" per poder fer fotos que valguin la pena, sobretot si l'equip fotogràfic que es porta no és tot el sofisticat que, més d'un cop demanen les circumstàncies.

És aquí on és del tot imprescindible el treball en equip, i on "l'ajudant" esdevé el veritable protagonista de l'èxit de la sessió. Ha estat el cas de les fotos dels tritons (i de moltes altres de les que he posat i posaré al bloc), que no haguessin estat possibles, sense la col·laboració de la Carme, que ja ha esdevingut especialista en trampeig i maneig de diferents espècies faunístiques que han "sofert" les nostres sessions fotogràfiques.

Aquesta tasca de formar equip, és doblement important, doncs els que em coneixeu, sabeu que no soc fotògraf. La meva especialitat és el dibuix. Amb la meva experiència en fotografia, em seria molt difícil fer fotos mitjanament acceptables si no comptés sempre amb l'ajud de qui m'aguanta el neguitós animal mentre intento enfocar la imatge, o el vigila mentre el deixem uns segons en llibertat per fer una bona foto "natural".

Dic que aquesta tasca d'equip és doblement important, perquè molts dels dibuixos que acabo fent els copio de fotos que he fet a camp ja que em donen la seguretat de l'autenticitat i originalitat, dues qualitats que perdria si no hagués pogut fer les fotos.

Sé que això pot ferir a aquells que pensaven que totes les fotos són fetes "a ma alçada", sense cap intervenció o maneig. Sé que puc decepcionar a aquells que pensaven quant sabia de fotografia veient algunes de les imatges d'aquest bloc. La veritat última, que avui us he volgut declarar per respecte a aquell/a que sempre queda en l'oblid, és que les meves fotos més compromeses, generalment els he pogut fer gràcies al bon maneig de qui gairebé sempre m'acompanya: la Carme.

 En les fotos que us adjunto podreu veure un espectacular mascle amb la"cresta" ben marcada. Podreu així mateix, comparar-lo amb una femella que llueix la seva inconfusible ratlla groga al llarg de tota la seva esquena.