El blog d'en Carles Puche
antropologia | carles | 12 Abril 2009 13:08
Al Pallars, d'on soc fill, com en altres indrets de muntanya, va predominar molt temps l'economia de subsistència. Aquest tipus d'economia, a diferència de l'actual, consistia en aprofitar-ho tot fins l'últim recurs.
Era el cas de les diferents parts del tossino, que quan es feia el mandongo (allò que per altres terres s'anomena matança del porc), s'aprofitava fins i tot el pèl, que en els temps que el seu valor era prou important, servia per pagar al matador.
D'aquesta manera quan, en alguns casos, s'acabava la tripa on s'embutia la barreja que servia per a fer els bulls i sobrava una mica d'aquesta barreja, per tal que no es perdés, es recuperaven les closques d'ous més senceres, que s'havien fet servir per a fer la pasta del bull i es farcien amb la barreja sobrant, lligant-los per tal que al coure'ls no es desfessin.
Normalment els casquets eren devorats per la canalla, que no esperaven ni que a es refredessin per a menjar-los.
No sé si ho heu fet mai, però lligar un ou, no és cosa senzilla, cal una certa pràctica per tal que el lligat quedi fort.