Quadern de Camp

No voldria que aquest bloc semblés la secció de necrològiques d'un diari. La última entrada parlava d'un accident mortal i ara ho faig d'una defunció per desastre natural. Però manen els esdeveniments, i aquests últimament, em forcen a parlar de fets no massa agradables.

La víctima en qüestió es deia PI GROS D'OLZINELLES, un Pi pinyer (Pinus pinea L.) que vivia fins fa poc a la vora de la carretera que porta a Ca l'Agustí a uns 230 metres sobre el nivell del mar.

La tempesta de vent d'aquests darrers dies, juntament amb la humitat de la terra, han estat els culpables d'aquest luctuós afer,

L'alçada que ostentava (36 metres) i la feblesa de les seves rels, no han resistir l'embranzida dels cops de vent, que finalment han aconseguit abatre l'enorme mole amb el seu tronc de 3,75 metres de perímetre i la seva capsada de 20 metres de diàmetre.

Fins i tot abatudes al terra, les seves restes són impressionants. Tenia 170 anys i n'hagués pogut viure fins a 400. En el seu tronc hi niaven diferentes espècies d'ocells, entre els que s'hi contaven dues parelles de picasoques blau (Sitta europaea).

 Era un personatge conegut per tota la comarca. Sens dubte la seva absència deixarà un important buit en tots aquells que el visitàvem per la primavera per fer el seguiment dels seus nius, o pels que s'hi refugiaven de la calor fent una parada i fonda en el seu traginar per Olzinelles i no diguem ja dels que hi tenien la seva casa i que ara es veuran obligats a buscar-se un altre indret on perpetuar l'espècie.