Quadern de Camp

Ahir vam anar al Pla de la Calma per veure orquídies. La veritat és que la sortida va ser molt profitosa. El temps també ens va acompanyar. Al principi semblava que volia ploure però al final només va estar núvol i ens va fer un dia molt agradable.

Vam trobar Orchis mascula, Orchis anthropophora, Orchis catalaunica, Orchis provincialis, Cephalanthera longifolia, així com altres plantes com l'Helleborus foetidus i el Narcissus poeticus. Per cert en una de les flors de la Grandalla (Narcissus poeticus) hi tenia el niu una Misumena vatia, que casi no la veiem per culpa del seu caràcter homocròmic, es a dir la seva capacitat d'adaptar el seu color al de la planta que fa servir com a vivenda. D'aquesta manera es pot trobar individus d'aquesta espècie de color groc, blanc o verd clar.

També varem poder veure una Cotoliu (Lullula arborea). El que més la identifica és que l'àlula i les cobertores primàries tenen amplies puntes pàl·lides al damunt que formen una petita marca distintiva a la vora anterior de l'ala, tal i com podeu veure en la foto que us adjunto.

El dia ens va anar d'allò més bé, i si no us ho creieu, mireu la cara de satisfacció que feiem rodejats d'orquídies.

 (Segueix)

Sense anar massa lluny de casa, i aprofitant una de les passejades diàries que tinc costum de fer, vaig fer unes quantes fotos dels vegetals que m'anava trobant al llarg del camí.

El resultat les fotos que us adjunto i que si no m'he equivocat corresponen a:

1.- Orquídia Cephalanthera longifolia

2.- Lathyrus tuberosus

3.-  Orquídia Limodorum abortivum

4.- Orquídia Serapias lingua

5.- El bolet Mutinus caninus

6.- Lleterassa

7.- Vicia cracca

8.- El bolet Marasmius oreades (carrereta o cama-sec) i Asparagus acutifolius (Esparrac)

9.- Boletus

10.- Bolet Calvatia utriformis.

11.- Timonets

  (Segueix)

Us vaig dir que miraria si podia retratar un bon mascle de Tritó marbrat (Triturus marmoratus). Avui ha estat possible.

El temps ha acompanyat, els tritons ens esperaven pacientment submergits en les aigües clares de la bassa, però el que ha fet possible fotografiar-los ha estat, sobretot, el poder  treballar en equip.

Fotografiar fauna no és una tasca fàcil. La majoria de les espècies són difícils de veure i ja no diguem de que s'estiguin quietes per tal de poder fer una bona foto.

En la majoria dels casos fa falta fer alguna que altra "trampa" per poder fer fotos que valguin la pena, sobretot si l'equip fotogràfic que es porta no és tot el sofisticat que, més d'un cop demanen les circumstàncies.

És aquí on és del tot imprescindible el treball en equip, i on "l'ajudant" esdevé el veritable protagonista de l'èxit de la sessió. Ha estat el cas de les fotos dels tritons (i de moltes altres de les que he posat i posaré al bloc), que no haguessin estat possibles, sense la col·laboració de la Carme, que ja ha esdevingut especialista en trampeig i maneig de diferents espècies faunístiques que han "sofert" les nostres sessions fotogràfiques.

Aquesta tasca de formar equip, és doblement important, doncs els que em coneixeu, sabeu que no soc fotògraf. La meva especialitat és el dibuix. Amb la meva experiència en fotografia, em seria molt difícil fer fotos mitjanament acceptables si no comptés sempre amb l'ajud de qui m'aguanta el neguitós animal mentre intento enfocar la imatge, o el vigila mentre el deixem uns segons en llibertat per fer una bona foto "natural".

Dic que aquesta tasca d'equip és doblement important, perquè molts dels dibuixos que acabo fent els copio de fotos que he fet a camp ja que em donen la seguretat de l'autenticitat i originalitat, dues qualitats que perdria si no hagués pogut fer les fotos.

Sé que això pot ferir a aquells que pensaven que totes les fotos són fetes "a ma alçada", sense cap intervenció o maneig. Sé que puc decepcionar a aquells que pensaven quant sabia de fotografia veient algunes de les imatges d'aquest bloc. La veritat última, que avui us he volgut declarar per respecte a aquell/a que sempre queda en l'oblid, és que les meves fotos més compromeses, generalment els he pogut fer gràcies al bon maneig de qui gairebé sempre m'acompanya: la Carme.

 En les fotos que us adjunto podreu veure un espectacular mascle amb la"cresta" ben marcada. Podreu així mateix, comparar-lo amb una femella que llueix la seva inconfusible ratlla groga al llarg de tota la seva esquena.

 (Segueix)

Avui ha vingut l'Olga per ensenyar-me una foto que havia fet a un animal "molt maco" que havia vist en una bassa, i volia saber si jo en coneixia el nom.

Un cop he vist la foto, fent servir amb l'Olga la guia, hem pogut veure fàcilment que es tractava del Tritó comú (Triturus marmoratus).

Aquesta tarda, aprofitant que els nubols s'han trencat, he anat fins la bassa amb la Carme i hem pogut veure 4 exemplars magnífics dels quals n'he pogut fotografiar un aprofitant que no estava massa actiu.

Aprofitant que ara és el temps en que festegen, i he de tornar per si puc fotografiar un mascle que llueixi el seu aspecte en zel.

 (Segueix)

A part de la composició de la barreja que es posa dins del budell, hi ha dos aspectes més molt importants a tenir en compte a l'hora de fer bulls.

El primer és com lligar els budells per tal que no es desfasin al bullir-los, i l'altre és la quantitat de barreja que s'ha de posar en cada budell per tal que al expandir-se per efecte de l'ebullició, no acabi rebentant-se.

He intentat  reflexar aquests dos aspectes amb les fotos que us adjunto. Espero que si us atreviu a fer bulls a casa vostra us serveixin per arribar a bon port.

 (Segueix)