Quadern de Camp

En un lloc perdut del Montseny hi viuen uns pocs representants de la última espècie endémica que s'ha descobert al Montseny.

 (Segueix)

El dilluns passat vam anar amb en Badó a passejar per Santa Fe. Vam voltar una bona estona pels voltants del Turó de Morou. No vam veure massa ocells, però la troballa d'una orquídia que encara no havíem vist al natural (Platanthera chlorantha), bastant rara al Montseny, al costat d'una altra orquídia (Dactylorhiza fuchsii), aquesta molt més comú i el descobriment d'una colònia de l'abella Lassioglosum sp. (que tampoc havíem vist mai), ens va compensar de l'escassetat d'ocells.

Hem trobat també una mena d'escarabat molt petit, però molt cridaner, que no he pogut identificar malgrat la seva coloració.

 (Segueix)

Abans d'ahir vam anar amb en Badó al Pallars Jussà per veure voltors i fotografiar Collegats. Vam tenir sort. De voltors en vam veure a dojo, altra cosa va ser el poder-ne fer fotos. Estaven a massa altura. El que sí vam gaudir és de la presència massiva de la Corona de Rei (Saxifraga longifolia) que acompanyada de l'Orella d'Os (Ramonda miconi) no ens van deixar ni un moment en tot el nostre recorregut.

Vam conèixer la cova de La Serpent i ens vam apropar al Barranc de l'infern tant com vam poder.

Un altre vegetal que ens va acompanyar fins la llera del riu ha estat el Garric (Quercus coccifera) de port arbustiu i amb els glans adherits a una cúpula d'escates rígides i empinades.

Al marge del camí una aranya s'anava cruspint, amb tota tranquil·litat, una desafortunada abella que havia anat en el moment equivocat a la flor que no tocava.

Encara que fugaçment vam veure un exemplar de Sargantaner gros (Psammodromus algirus) que, amb molta dificultat vaig poder fotografiar a una distància de 2 metres i amb l'objectiu 500 que portava per fotografiar els voltors. Aquesta combinació va fer que la foto només em servís per poder identificar l'individuu, però per res més.

Fins aquesta sortida, jo mai havia vist tantes corones de rei i orelles d'os juntes.

 (Segueix)

Si us baixeu aquest PDF podreu veure les condicions del curs que espero impartir a la Universitat de Terol.

2375-28 ilustracion naturalista.pdf

Ahir vam anar al Turó de Morou (al Montseny). La florida de Narcisus poeticus era espectacular com cada any. També vam poder veure algunes orquídies (Orchis), tant al costat de la Font del Cirerer com a Can Lleonart i també al mateix Turó de Morou, barrejades amb els Narcisos.

Entre les flors dels Narcisos hi havia una munió d'insectes que s'aparellaven posats en les seves fulles i també sobre els pètals. El seu color negre brillant amb grans ulls rodejats de pèls, que ocupaven la major part del seu cap, em van fer pensar que podia ser Bibio sp.

Al llarg del camí ens van acompanyar els Bonets de Capellà (Aquilegia vulgaris) i també el Segell de Salomó (Polygonatum odoratum), planta medicinal de la que s'aprofita el rizoma per combatre les dolences intestinals i com a diürètic.

Mentre ens hem mogut per la fageda, la Falguera aquilina (Pteridium aquilinum), omplia tots els racons en aquest moment amb el seu aspecte més juvenil, que és quan ofereix la forma que li ha donat nom, ja que s'assemblen a urpes d'àliga que surten del terra.

Alguns peus d'herba fetgera, encara mantenien les seves flors a banda i banda del camí.

Al mateix prat on hem vist els narcisos, ens ha tret el cap de sota la fullaraca un exemplar de Sargantana roquera (Podarcis muralis), que ràpidament s'ha esmunyit en direcció a la profunditat del bosc.

L'aspecte de la fageda és colpidor. Les seves fulles primaverals envoltades d'una pelussa blanca, donen un to verd clar a l'ombra que cobreix tot el sota bosc, només trencada per algun raig de Sol que posa en valor l'aspecte cridaner de les herbes florides.

 (Segueix)