Quadern de Camp

Encara que el dia no acompanyava gaire, hem pogut prendre uns quants apunts que ens podran servir per fer els dibuixos definitius de plantes amb llapis de colors.

Ja estem immersos en el curs d'Il·lustració científica de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

El primer dia hem fet dibuixos a llapis de grafit i també pràctiques de realització de contorns breus. És aquesta segona pràctica la que estan realitzant els alumnes en les fotos que adjunto.

Demà anirem al Jardí Botànic per a fer apunts de camp de flora.

Ara que tothom està neguitós per anar a collir bolets, penso que val la pena que abans d'endinsar-nos al bosc pensem en la importància que els bolets tenen pel nostre benestar i també del bosc, i ens plantegem què hem de fer per no malmetre el seu hàbitat i preservar-ne la seva pervivència.

Podem anomenar als bolets com els escombriaires del bosc. És la seva principal funció. Ells són els responsables de fer desaparèixer totes les fulles mortes i altres deixalles que genera el bosc. Sense bolets (fongs) les fulles mortes, els arbres caiguts i parts d'alguns animals morts, perdurarien al bosc per tota l'eternitat acumulant-se de segle en segle. En definitiva, podem caminar pel bosc, perquè milions de bolets han estat treballant des del primer dia per mantenir el bosc viu en equilibri amb el que produeix.

En això rau la importància de la majoria dels bolets. Només cal pensar que un bosc pot arribar a alliberar per hectàrea aproximadament 160.000 m2 de superfície foliar (M.Boada - Arboles de España. Aspectos biológicos y pedagógicos).

Per això és important que quan ens decidim a recol·lectar bolets, tinguem un mínim d'idea de què és el que anem a buscar.

Un bolet és el fruit d'un organisme amagat, que s'anomena fong. La part que no es veu d'aquest fong s'anomena miceli, i té un aspecte que recorda una teranyina.

En el moment que es donen les condicions favorables, el miceli fructifica i dóna lloc als bolets. Es poden formar molts bolets a partir d'un sol miceli, de la mateixa manera que una pomera pot donar moltes pomes.

Per això, de la mateixa manera que per collir les pomes no tallem l'arbre, per collir els bolets no cal malmetre el fong trencant-li el miceli, igualment que no collirem les pomes verdes, tampoc cal arrencar els bolets que no coneixem només per mirar-los. I sobretot, de la mateixa manera que no collirem un fruit a bosc que no coneixem, tampoc hem de plegar bolets que no tinguem l'absoluta seguretat de coneixer-los.

I no oblideu mai el més important TOTS ELS BOSCOS TENEN AMO. EL BOSC NO ÉS DE TOTHOM.

El passat dia 8, dins de les festes de St. Martí que es celebraren a St. Celoni, es va fer l'acte de presentació de dos números més d'ANATOMIA DEL CÒMIC CELONÍ.

El n. 3 signat per Xavi Plana, pluri-artista i veritable investigador de la imatge dibuixada. Paleontòleg frustrat, ha trobat en l'art i el còmic dues maneres d'expresar allò que d'una altra manera li seria impossible.

El n. 4 és signat per Martí Pey, amic, col·laborador de La Mostela i creador del personatge Ferdinand Pascal registrat l'11 d'agost de 1967 amb el n. 44202 de la Propietat Intel·lectual.

Ambdós números van ser presentats pel batlle de St. Celoni en la sala d'actes de la Rectoria Vella, plena de gom a gom.

Després de les presentacions vam acompanyar a en Martí a sopar per celebrar-ho.

Per una d'aquelles inexplicables raons del mòn de la informàtica, quaderndecamp no m'enviava els missatges que hi havieu deixat. En resum no m'he assabentat, fins avui, que tenia missatges per contestar del blog. Us demano excuses, en nom del meu ordinador. Ell tampoc sap que ha passat, n'està avergonyit.

No obstant això, i malgrat el retard en contestar alguns dels vostres missatges, avui els he contestat. Podreu trobar la resposta en el mateix lloc on vau fer el comentari. Repeteixo: mil excuses. 

I com a compensació (i per enveja dels qui no viuen a Campins), us adjunto la última posta de Sol que he fotografiat des del meu jardí.