Quadern de Camp

No sé si podré publicar amb regularitat al blog durant els propers dies... Estic de viatge per les Amèriques i només tinc temps per agafar informació i dibuixar.

Quan torni amb tot el material gràfic (fotos i dibuixos), us els aniré posant si és que em surten bé.

De moment podeu veure com estava el Cel d'Amèrica quan el varem travessar. 

He tornat a visitar el camp d'orquídies per fer unes quantes fotos més ara que estan en el seu millor moment. Durant el recorregut, he pogut veure uns peus de Cephalanthera longifolia (1,2), de Limodorum abortivum (3,4) i finalment la Serapias lingua (de la 5 a la 13). D'aquesta última n'hi ha més de 5.000 peus, en grups de 12, 25, 30, 50 i més individus.

Ahir teníem que fer la compra i vàrem anar a un súper que ens havien dit que havia instaurat un sistema alternatiu a les bosses de plàstic per endur-se'n la compra.

Ens van sorprendre, penso que el sistema que han muntat pot funcionar. Han fet unes caixes de cartró que et cobren un cop per 0,60 euros i et descompten 0,10 euros per no fer servir bosses de plàstic. La capsa només la compres el primer cop, després, presentant la vella te'n donen una altra si la vella està deteriorada. Penso que això és un bon motiu per comprar en els establiments que s'han adherit a aquesta idea....bé, és un bon motiu, si com a nosaltres, també us agraden els seus productes.

Un altre any han estat puntuals a ocupar el seu prat les orquídies Serapia lingua. És realment espectacular veure la gran florida que cobreix tot el prat que, de moment, no ha estat malmès per cap senglar o altre tipus d'actuació. Una altra flor, fins avui molt estesa, la ROSELLA, també anomenada KEKEREKEC O KIKIRIKI, cada cop és més difícil de veure en la quantitat que ens tenia acostumats. Això és degut a la manipulació de les llavors per sembrar, que cada cop sofreixen un procés de tria més selectiva, que fa es puguin treure de les llavors a sembrar les anomenades "males herbes". Si us fixeu, cada cop són més escadussers els prats amb kekerekecs, que es veuen reduïts als marges de carreteres i camins.

L'eruga del sèsid Paranthrene tabaniformis synagriformis descompon els troncs morts que són a terra. L'exemplar de la foto el vam trobar dins d'un tronc de suro, barrejat entremig de la descomposició del cor del tronc, que només tenia l'escorça de suro. D'aquesta eruga en surt l'insecte que he dibuixat en l'apunt de camp.