Quadern de Camp

Quan el Sol començava a buscar l'horitzó per passar-hi la nit, ha aparegut al jardí i s'ha posat a picotejar el terra fins que n'ha pogut treure el berenar. Un cop ben afermat al bec, cuc i put put han emprés el vol desapareixent entre l'arbrat...

 (Segueix)

Per moltes vegades que les vegi, no deixa d'admirar-me la morfologia d'aquests éssers minúsculs (que tanta sort que no són grans) que semblen no cansar-se mai amb tot i el traginar frenètic que practiquen constantment.

 (Segueix)

Amb un bon trago d'aigua hem acabat l'excursió al Pla de la Calma. Gelosament guardades en la màquina fotogràfica, les imatges albines de la Grandalla (Narcisus poeticus) i el seu hoste l'aranya Misumena vatia.

L'aspecte fèrtil dels fruits de l'Helleborus foetidus, que al poblet de Perbes del Pallars anomenen Ullierca i el primitiu aspecte de la banyera de senglar, o el tacte raspós de la sangardilla Podarcis muralis, ens acompanyaran encara uns quants dies dins la nostra memòria.

 Només una reflexió: Caldria restringir el ramoneix de cabres i altres ungulats en el Pla de la Calma?. Dic això, perquè gairebé la totalitat de les orquídies que hem vist tenien les fulles menjades quasi a ran del terra...

 (Segueix)

En aquesta sortida al Pla de la Calma, he conegut per primer cop la Flor dels homes penjats que encara no havia vist mai en viu. Ha estat emocionant.

També he pogut veure la Cotoliu, una altra espècie nova per a mi. Mentre caminavem per entre les orquídies hem pogut sentir la veu del Bitxac i del Cu cut i, encara que fugaçment, hem pogut veure una parella de perdius que han desaparegut amb la rapidesa suficient com perquè no tingués temps de fotografiar-les.

 (Segueix)

Ahir vam anar al Pla de la Calma per veure orquídies. La veritat és que la sortida va ser molt profitosa. El temps també ens va acompanyar. Al principi semblava que volia ploure però al final només va estar núvol i ens va fer un dia molt agradable.

Vam trobar Orchis mascula, Orchis anthropophora, Orchis catalaunica, Orchis provincialis, Cephalanthera longifolia, així com altres plantes com l'Helleborus foetidus i el Narcissus poeticus. Per cert en una de les flors de la Grandalla (Narcissus poeticus) hi tenia el niu una Misumena vatia, que casi no la veiem per culpa del seu caràcter homocròmic, es a dir la seva capacitat d'adaptar el seu color al de la planta que fa servir com a vivenda. D'aquesta manera es pot trobar individus d'aquesta espècie de color groc, blanc o verd clar.

També varem poder veure una Cotoliu (Lullula arborea). El que més la identifica és que l'àlula i les cobertores primàries tenen amplies puntes pàl·lides al damunt que formen una petita marca distintiva a la vora anterior de l'ala, tal i com podeu veure en la foto que us adjunto.

El dia ens va anar d'allò més bé, i si no us ho creieu, mireu la cara de satisfacció que feiem rodejats d'orquídies.

 (Segueix)