Quadern de Camp

M'he donat una volta pel jardí per veure si ja hi havia alguna flor. El resultat és el que us adjunto. Les primeres han estat les violes, que fins i tot són visitades per alguna que altra formiga que ja sent la proximitat de la primavera, a rengló seguit els lliris blaus, la galantus,  les faves, la bellis perennis, la verònica, també les flors de l'avellaner i fins i tot les flors del salze, ja fa dies que són visitades per una multitud de borinots que no paren de volar de flor en flor.

 (Segueix)

Una mica abans de l'hora de dinar, he deixat de dibuixar i he plantat la màquina fotogràfica a una certa distància de la tanca del jardí, on hi tenim plantat el cotoneaster. Ara els seus fruits ja són madurs. Això ho saben bé les merles (Turdus merula), els tords (Turdus philomelos) i els tallarols de casquet (Sylvia atricapilla) entre altres ocells, que any rere any s'arrepleguen al voltant d'aquest arbust que els hi proporciona aliment quan la majoria de vegetals encara estan adormits.

Sembla extraordinari que un ocell de mida petita com el tallarol pugui engulir els fruits sense trossejar-los. Més comprensible és l'apetència dels túrdids acostumats, com estan, a menjar una mica de tot.

 (Segueix)

 (Segueix)

 El capità de cavall ja ha demanat permís a les autoritats per ocupar la plaça i el Vell i la Vella han ocupat el lloc destacat que tenen reservat a les grades al costat de les autoritats. El Vell fa el seu discurs, on repassa els fets més importants de tot l'any. Mentrestant el públic s'abriga com pot per vèncer el fred.

Després del discurs, són els diables que irrompen a la plaça, repartint fum i petards per tort i dret. El seu muntatge pirotècnic recorda a tothom que a part de celebrar-se els trenta anys de Gitanes, també en fa vint-i-cinc que van sortir per primer cop a ballar la colla dels més petits, el filferro.

Són aquests els que tot seguit entraran a la plaça, oferint-nos tota sort d'imatges a qual més encantadora.

Entrem a la mitja part i el Vell i la Vella fan la seva ballada que, com cada any, provocarà el part de la Vella, portant al mon un nadó d'allò més estrafolari, sempre amb l'ajud dels diables.

Un cop acabat el part, la colla del Ferro entra a la plaça per encetar la ballada dels més grans.

 (Segueix)

Aquest passat diumenge es va fer la ballada de Gitanes en un matí gèlid com en recordo pocs. En les fotos que us posaré avui i els propers dies, podreu veure la cara de fred de més d'un ballador, com el públic es guareix amb mantes i amb roba d'abric. Veureu també els diables fent de les seves i també com els més grans, tracten d'explicar als més petits allò que han de fer per ser un bon diable.

Veureu les expressions dels més petits, concentrats en el ball, cridant ferro, tapant-se les orelles per no sentir els petards o mirant d'espantar el fred. Veureu a l'Enriqueta dirigint, ordenant, amatent al que toca fer en cada moment, veureu petits músics i músics grans. Veureu un Vell i una Vella sempre joves i sempre a punt per la gresca. Veureu els capitans de cavall, solemnes i seriosos com demana el seu rang i al seu costat els gegants vestits de gitanes i gaudint de la festa com uns celonins més. Si seguiu aquí durant aquests tres dies, les vostres pantalles s'ompliran de picarols i faldilles al vent i de somriures i salts i mirades de complicitat, en definitiva, veureu les imatges d'una festa que celebra trenta anys, però que n'amaga molts més, tants, que ni ella mateixa sap quants en compleix.

 (Segueix)