Quadern de Camp

 (Segueix)

No fa ni deu minuts que acaba d'amagar-se el Sol roig de l'avergonyiment que sent per tot el que està passant amb RENFE i al País Basc.

En plena tardor, l’aspecte del jardí s’acomoda al groc vermellós de les fulles dels caducifolis i els fruits ensenyen sense vergonya els seus cridaners colors en un intent de copsar l’atenció dels animals que se’ls poden menjar i així aconseguir reproduir-se en altres llocs. Aquesta és l’estratègia del Galzeran que a banda de necessitar els insectes per la seva fecundació, també fa servir alguns vertebrats per expandir-se, ja que, aquests, al menjar-se els fruits, anomenats baies, que són tòxiques pels humans, se n’emporten les llavors que no poden digerir i que defequen, de vegades, a varis kilòmetres de distància.

El Galzeran (Ruscus aculeatus) presenta peus masculins i peus femenins, per això necessita els insectes per ser fecundat. La paraula Galzeran és d’origen àrab.

El seu aspecte és força curiós, doncs allò que poden semblar les fulles no són rés més que continuacions de la tija, que a modo de branques contenen les flors i més tard els fruits. Aquestes falses fulles s’anomenen fil·locladis. Les fulles neixen a l’aixella dels fil·locladis i són quasi imperceptibles.

El Galzeran creix a partir de rizomes. Amb aquests rizomes es preparen alguns medicaments per tractar les hemorroides així com productes de cosmètica.

Les seves llavors es fan servir com a substitut del cafè.

En aquesta època de l’any les mallerengues i altres ocells fan servir abundosament la menjadora que tracto sempre de tenir amb menjar.

A l’hora de més insolació, encara es poden veure abelles treballant les últimes flors que els hi ofereixen nèctar.

La Carme acaba d'arribar de donar una volta pel bosc, aquest ha estat el resultat: uns quants rovellons i pinatells, mollerics i apagallums....

No gens lluny d'on tinc casa aquí a Campins, he trobat una comunitat de clopissons (Agrocybe aegerita), la mateixa família i gènere dels que vaig trobar mentre feia el curs a Valls i que ahir us en parlava. Aquestos també rodejaven un clop (pollancre) (populus sp.) que estava mig mort al costat del camí.