Quadern de Camp

Ahir vam anar al Pla de la Calma la Carme, en Badó, l'Enriqueta, en Marcos, la Pilar, la Maria i jo. La idea era passar-hi el dia buscant orquídies. On més en vam veure va ser al voltant de Ca l'Agustí i també als prats del Cafè.

La més abundant, l'Ophrys catalaunica, competia amb l'Orchis morio i l'Orchis mascula en la ocupació del territori. L'Ophrys catalaunica ens va mostrar gairebé tota la varietat, tant de forma com de color, dels mirallets que pot tenir, fins i tot un de completament blanc. 

Només vam veure un peu d'Ophrys scolopax.

Passat el Cafè, damunt d'una roca hi vam veure l'eruga de la papallona Lasiocampa quercus. Aquesta papallona que té una franja groga en les ales, la varia segons visqui en llocs humits o més secs. D'aquesta manera les papallones que viuen en llocs secs tenen aquesta franja groga més gran que les que viuen en llocs humits.

També abundava per tot el Pla els matolls curulls de flors de la Farigola que compartia espai amb la Saxifraga geranioide i alguns peus de Globularia.

Al marge del camí vam trobar l'Orquídia de l'home penjat (Orchis antrhropophora) amb el seu espectacular aspecte.

Va arrodonir la sortida un saborós pícnic en bona companyia.

 (Segueix)

Avui, la Carme en Carles i jo, hem aprofitat el bon temps per atansar-nos a la fageda de Sta Fe del Montseny. En principi anàvem a veure la florida de narcisos del Turó de Morou, però no sé quina de les dues coses era més espectacular, si el prat farcit de narcisos (Narcissus poeticus) o l'aspecte que oferia la fageda (Fagus sylvaticus) que ens ha acompanyat fins arribar dal del Turó.

A Can LLeonart, ja ens han saludat el grup d'orquídies (Orchis mascula) que s'estenen pel seu voltant. Entre mig, les anemones (Anemone sylvestris) alternaven amb el Segell de Salomó (Polygonatum odoratum) per tot el marge del camí. Amb més quantitat, les dents de lleó (Taraxacum officinale) marcaven la nostra ruta amb el seu groc característic.

Prop de coronar el Turó, ens hem trobat al mig del camí dos insectes prou llampats. Prenent el Sol, la solitària papallona Nymphalis antiopa que ha aixecat el vol quan ens hi hem atansat massa. Una mica més amunt, creuava el camí l'escarabat piloter (Geotrupes stercorarius) que després d'observar-lo detingudament hem deixat anar, perdent-se ràpidament entre la fullaraca de faig.

Les panoràmiques que es poden veure des de dalt del turó són espectaculars.

Ens ha sorprès veure el sotabosc de la fageda farcit de plàntules de faig. Les he pogut fotografiar encara amb la llavor abans de caure'ls-hi.

Només un apunt per acabar. Caldria senyalitzar amb més cartells la ruta de pujada, ja que arriba un moment que si no fos per les senyals que la gent han fet amb pedres, possiblement seria molt difícil de trobar la ruta fins dalt del turó.

 (Segueix)

No he sortit mai a camp sense portar alguna cosa a casa. Una imatge, un dibuix, un fruit, una resta.... mai he tornat amb les mans buides.

Ahir varem donar una volta amb la Carme per veure les floracions de l'orquídia abortiva. Les darreres pluges ens van proporcionar l'ocasió de trobar Carreretes (també anomenades cama-secs i mal dits moixernons). Mentre les collíem, un Tudó ens observava plàcidament des de la seva atalaia.

Avui hem anat a casa d'un amic. En un trosset de bosc de la seva finca hi hem trobat fredolics, bolet que sempre m'havia semblat que era més comú trobar-lo a principi del fred (tal i com diu el seu nom). Suposo que les baixes temperatures que estem tenint, l'han despistat i li han fet treure el cap en un temps que no és el seu.

 (Segueix)

El temps em passa sense adonar-me'n compte!. Fa quasi un mes de la meva última entrada!. Fa més de deu dies que vaig fer una profitosa passejada que volia comentar i fins avui no m'ha estat possible.

Vam anar amb la Carme en Badó i l'Enriqueta a veure si ja havia florit la Serapias. Pel camí ens van acompanyar plantes espectaculars com el cap d'ase (Lavandula stoechas) amb les seves flors liloses, l'estepa (Cistus) que, amb les seves flors, pintava de blanc les voreres del camí i la farigola, planta petita i tupidament florida, escampada per arreu a la vora del bosc.

Dels peus d'una mata d'estepa, començava a  sortir-ne les Mamelletes (Cytinus hipocistis), planta paràsita d'un cridaner color carabassa.

També la Serapias lingua ens va mostrar la seva multitudinària floració en un prat on es confonia amb la gespa. És en aquest indret que en Badó i la Carme van cridar la meva atenció per tal d'ensenyar-me un insecte prou estrambòtic. Es tractava d'una larva d'Empusa pennata, que després vaig identificar com d'un mascle, degut a la forma pectinada de les seves antenes, diferents de les que tenen les femelles que són filiformes.

Encara vam tenir temps de visitar una localització d'una altra orquídia que ens havia ensenyat en Martí P. i que no vam saber identificar, doncs semblava una Ophrys sphegoides, molt fàcil de confondre amb l'Ophrys passionis o també podria ser una hibridació.

Amb tot, va ser una sortida molt profitosa.

 (Segueix)

Ahir vam acabar el curs de dibuix del Jardí Botànic de Barcelona amb la realització d'un dibuix a tinta xinesa d'un branquilló de faig, i la làmina final fent servir els apunts de camp de les plantes que cada alumne va fer.

Com sempre passa, el  curs es va fer curt, també per mi. De totes maneres vam poder acabar amb tots els continguts que ens havíem proposat.

Us adjunto les imatges de la classe mentre feien el dibuix a ploma i l'aquarel·la.

 (Segueix)