Quadern de Camp

En aquesta primera entrega, amb les fotos que ha fet la meva filla, us mostrarem com es prepara la carn per a fer els bulls. També podeu veure com queden els tinyols de pa després de treure'n la molla. En una altra foto podreu veure la textura de la carn quan surt de la màquina llesta per a ser barrejada amb el pa i l'ou i en un altra podreu veure com queda la barreja. La Carme us ensenya com neteja els budells ja tallats a la mesura per fer els bulls i finalment els podreu veure bullint i com queden un cop bullits al costat dels casquets.

Demà us ensenyarem com es lliguen els budells i com s'omplen amb la barreja del bull.

 (Segueix)

 Al Pallars, d'on soc fill, com en altres indrets de muntanya, va predominar molt temps l'economia de subsistència. Aquest tipus d'economia, a diferència de l'actual, consistia en aprofitar-ho tot fins l'últim recurs.

Era el cas de les diferents parts del tossino, que quan es feia el mandongo (allò que per altres terres s'anomena  matança del porc), s'aprofitava fins i tot el pèl, que en els temps que el seu valor era prou important, servia per pagar al matador.

D'aquesta manera quan, en alguns casos, s'acabava la tripa on s'embutia la barreja que servia per a fer els bulls i sobrava una mica d'aquesta barreja, per tal que no es perdés, es recuperaven les closques d'ous més senceres, que s'havien fet servir per a fer la pasta del bull i es farcien amb la barreja sobrant, lligant-los per tal que al coure'ls no es desfessin.

Normalment els casquets eren devorats per la canalla, que no esperaven ni que a es refredessin per a menjar-los.

No sé si ho heu fet mai, però lligar un ou, no és cosa senzilla, cal una certa pràctica per tal que el lligat quedi fort.

 (Segueix)

Els dies com avui que la grisor ho omple tot i el xim xim de la pluja humiteja el paisatge, és quan alguns ocells s'esmercen en trobar els últims fruits que els hi poden aportar les calories necessàries per a suportar la inclemència del temps.

És el cas del tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) que s'atansa al nostre jardí en busca dels pocs fruits que encara els hi són comestibles.

Mirant aquesta femella com s'alimenta, suportant estoicament la pluja que no para de caure-li a sobre, no puc deixar de pensar en com els humans, d'aquesta part del món, ens hem allunyat del contacte amb tot el que és natural, com el contacte amb la pluja, que mirem d'evitar embolcallant-nos amb impermeables o refugiant-nos sota el popular paraigua....altre cop, només els nens són capaços de gaudir sense embuts d'allò tan natural com és xapotejar de toll en toll sota la pluja....

 (Segueix)

Avui hem presentat el n. 20 de La Mostela. Són cinc anys de treure cada tres mesos aquesta publicació pensada en i pels habitants de Campins. Ens ho hem passat bé, i espero que ens ho puguem passar encara millor. Cada cop som més els col·laboradors. La crisi (sigui del signe que sigui), no existeix per La Mostela. Fins i tot ens hem pogut permetre el luxe de celebrar el cinquè aniversari amb un concert de pop rock en viu amb l'actuació del conjunt "La bici de Juan", que a més, feien la seva primera actuació com a conjunt. Vull remarcar que no només no han fet ploure (cosa fàcilment predicible amb el dia ennuvolat que ens ha fet), sinó que, encara que tímidament, han aconseguit que ens visités el Sol durant la seva actuació. Vull felicitar-los des d'aquí, no per la visita del Sol, sinó perquè ens han fet passat una bona estona com podeu comprovar a les fotos que adjunto. Tampoc en aquesta presentació hi ha faltat el ja tradicional pica-pica, aquest cop amb la participació de totes les cuineres de Campins que ens han anat delectat amb les seves "delicatessen" durant aquests cinc anys.

Al final, la foto de família, amb tots els col·laboradors i col·laboradores d'aquests 20 números presents a l'acte.

 (Segueix)

  (Segueix)