Quadern de Camp

Vull creure que la Anubia Barteri que vam comprar per l'aquari l'han portat del seu lloc d'origen (Africa). D'aquesta manera el preu que en vam pagar es pot considerar raonable, malgrat la gran diferència que hi ha amb el que ens van costar els productes d'un pagès a mercat.

 Si les dues plantes d'Anubia, no són d'hivernacle (si ho són, algú està fent l'agost) és lògic que costin el que en vam pagar. .És el que hauria de passar amb tots els productes que portem de distàncies superiors als 100 kilòmetres, als quals s'hi hauria d'afegir, al seu preu d'origen, les despeses de transport, manipulació, emmagatzematge, despeses energètiques i costos mediambientals. Extres tots ells que ens estalviem amb les verdures comprades al pagès de vora casa. No obstant això, en el cas de la foto, queda clar també que vuit euros són molts pocs per cobrir el cost de cultivar durant tot l'any, totes les verdures i fruites que ens hem emportat cap a casa. Alguna cosa grinyola en la nostra economia, quan es produeixen aquests desequilibris entre els preus i els costos......

M'he donat una volta pel jardí per veure si ja hi havia alguna flor. El resultat és el que us adjunto. Les primeres han estat les violes, que fins i tot són visitades per alguna que altra formiga que ja sent la proximitat de la primavera, a rengló seguit els lliris blaus, la galantus,  les faves, la bellis perennis, la verònica, també les flors de l'avellaner i fins i tot les flors del salze, ja fa dies que són visitades per una multitud de borinots que no paren de volar de flor en flor.

 (Segueix)

Una mica abans de l'hora de dinar, he deixat de dibuixar i he plantat la màquina fotogràfica a una certa distància de la tanca del jardí, on hi tenim plantat el cotoneaster. Ara els seus fruits ja són madurs. Això ho saben bé les merles (Turdus merula), els tords (Turdus philomelos) i els tallarols de casquet (Sylvia atricapilla) entre altres ocells, que any rere any s'arrepleguen al voltant d'aquest arbust que els hi proporciona aliment quan la majoria de vegetals encara estan adormits.

Sembla extraordinari que un ocell de mida petita com el tallarol pugui engulir els fruits sense trossejar-los. Més comprensible és l'apetència dels túrdids acostumats, com estan, a menjar una mica de tot.

 (Segueix)

 (Segueix)

 El capità de cavall ja ha demanat permís a les autoritats per ocupar la plaça i el Vell i la Vella han ocupat el lloc destacat que tenen reservat a les grades al costat de les autoritats. El Vell fa el seu discurs, on repassa els fets més importants de tot l'any. Mentrestant el públic s'abriga com pot per vèncer el fred.

Després del discurs, són els diables que irrompen a la plaça, repartint fum i petards per tort i dret. El seu muntatge pirotècnic recorda a tothom que a part de celebrar-se els trenta anys de Gitanes, també en fa vint-i-cinc que van sortir per primer cop a ballar la colla dels més petits, el filferro.

Són aquests els que tot seguit entraran a la plaça, oferint-nos tota sort d'imatges a qual més encantadora.

Entrem a la mitja part i el Vell i la Vella fan la seva ballada que, com cada any, provocarà el part de la Vella, portant al mon un nadó d'allò més estrafolari, sempre amb l'ajud dels diables.

Un cop acabat el part, la colla del Ferro entra a la plaça per encetar la ballada dels més grans.

 (Segueix)