Quadern de Camp

 (Segueix)

Aquest any no ens ha estat possible assistir a la ballada de Gitanes, però sí que hem pogut seguir la comparsa i, juntament amb la Carme, hem pogut fer una colla de fotos que us aniré passant en les properes sis entrades, comptant aquesta.

En les properes entrades podreu veure un seguit de somriures, mirades i complicitats que espero us donin una petita idea del que és la festa de Gitanes a Sant Celoni.

 (Segueix)

L'orquídia Serapias lingua sembla que no tingui por del fred i, malgrat les baixes temperatures, comença a ensenyar les seves primeres fulles encara que pateixin algun símptoma de lipotímia en les seves puntes....

 (Segueix)

Són els que més pateixen les conseqüències del fred i la neu. Per a ells no es cap motiu d'alegria el que nevi o els termòmetres baixin per sota del zero...

 (Segueix)

Aquesta nit no he dormit. A dos quarts d'una començava a nevar. He fet les primeres fotos a la farola de davant de casa. Després ja no he pogut parar i fins les 4 de la matinada he anat fent fotos intermitentment mentre nevava i la neu es dipositava suaument per sobre del terra.

A les vuit ja estava en peu i el resultat de la nit ha estat l'esperat. Tots els teulats i el terra amb un gruix de uns deu centímetres de neu pols, aquella que agrada tant als esquiadors.

Mitja horeta d'aguait del jardí i una volta pels carrers a prop de casa han acabat conformant les imatges que us poso en aquesta entrada.

El ninot ha estat un retrocés cap a èpoques pretèrites, quan viviem a Ribera de Cardós,  on la neu i el fret ens envoltava habitualment.

 (Segueix)