El blog d'en Carles Puche
actes culturals, antropologia | carles | 16 Febrer 2010 19:38
Aquest passat diumenge es va fer la ballada de Gitanes en un matí gèlid com en recordo pocs. En les fotos que us posaré avui i els propers dies, podreu veure la cara de fred de més d'un ballador, com el públic es guareix amb mantes i amb roba d'abric. Veureu també els diables fent de les seves i també com els més grans, tracten d'explicar als més petits allò que han de fer per ser un bon diable.
Veureu les expressions dels més petits, concentrats en el ball, cridant ferro, tapant-se les orelles per no sentir els petards o mirant d'espantar el fred. Veureu a l'Enriqueta dirigint, ordenant, amatent al que toca fer en cada moment, veureu petits músics i músics grans. Veureu un Vell i una Vella sempre joves i sempre a punt per la gresca. Veureu els capitans de cavall, solemnes i seriosos com demana el seu rang i al seu costat els gegants vestits de gitanes i gaudint de la festa com uns celonins més. Si seguiu aquí durant aquests tres dies, les vostres pantalles s'ompliran de picarols i faldilles al vent i de somriures i salts i mirades de complicitat, en definitiva, veureu les imatges d'una festa que celebra trenta anys, però que n'amaga molts més, tants, que ni ella mateixa sap quants en compleix.