Quadern de Camp

El primer dia al continent americà el vam passar a Quito. Fabián, el guia que ens ha portat a visitar la part colonial de la ciutat, anava recitant les característiques dels diferents monuments a mesura que ens hi acostàvem... " La basílica de Quito, és considerada la més gran de l'Equador. Va ser construïda el 1892 a petició del president del país, com un intent de conciliació nacional i així acabar amb les revoltes que sofria el país. Per manca de pressupost no es va poder acabar i encara avui hi ha parts de l'edifici per acabar. Les gàrgoles representen animals equatorians, com ara tortugues, ossos formiguers o iguanes. Al seu interior hi ha diversos panteons de diferents presidents de l'Equador que hi són enterrats. Al davant de la Basílica hi ha la plaça més important de Quito, anomenada Plaza Grande o també de la Independencia, on hi són ubicats l'Ajuntament i el palau presidencial. També hi ha l'hotel més car i luxós de la ciutat, on s'hi allotgen els presidents i personalitats d'altres països quan venen a Quito en visita oficial. La moneda oficial actual d'Equador és el dolar que conviu amb el centavo equatorià. El jornal normal d'un equatorià mig actualment és de 240 dòlars."

En Fabián ens segueix explicant. "Quito es divideix en tres grans sectors: La parte nueva, la parte colonial i la parte sur. En aquesta última part hi viu el 55 per cent de la població, ja que és on la vida és més barta. A l'Oest de Quito hi ha el volcà Ruco Pichincha, que amb Quicho (llengua nativa de Quito) vol dir vell pichincha. És el volcà més antic. Serveix com a referència per localitzar l'oest. Prop de Quito hi ha un altre volcà, el Uaua pichincha (nou pichincha). Aquest és més jove que el Ruco i està actiu actualment".

A Equador hi ha 75 volcans dels quals cinc estan actius.

A la mateixa plaça on hi ha la Basílica hi ha l'església d'un convent de monges construït el 1575 que es considera el més antic d'Equador.

Una cosa que ens va cridar l'atenció, va ser el pas de varies persones portant tres o quatre cabres lligades com si fossin gossos. En Fabián ens va explicar que eren ramaders que venien llet de cabra directament munyida en el moment de fer la compra.

Les vistes de Quito són fetes des del turó anomenat pels espanyols "el panecillo". Fabián ens explica que: "Els natius l'anomenaven Yavirach i també Shungoloma. En l'època pre-incaica es va utilitzar com a lloc ritual on els Caras hi van construir un temple de culte al Sol. Actualment hi ha una verge halada que domina tota la ciutat. L'altura a que arriba el Panecillo és de 3035 msnm".

A aquesta alçada, s'ha d'anar en compte a córrer, sobre tot si és costa amunt.

Després de visitar l'església que els Jesuïtes van construir prop de la Basílica i que per dins és tota folrada d'or, en Fabián ens explica que "a Quito hi ha 40 esglésies i 16 convents. De totes aquestes la més luxosa és aquesta dels Jesuïtes, que es calculen que hi ha unes set tones d'or cobrint totes les parets i estucats".

Anar a Quito i no passar per "La mitad del mundo", és gairebé un pecat. Per això en Fabián, religiós com és, ens hi porta per no fer-nos caure en cap pecat. Abans però hem dinat en un restaurant anomenat Cochabamba, que us recomano si aneu a Quito, on hem menjat molt bé i on hem pogut veure alguns dels fruits típics d'Equador. El menú va consistir en cerdo con patacones, banano frito, maiz blanco i tomate.

En la visita que hem fet a la mitad del mundo, hem vist una Gallina de Guinea (Numida meleagris), que es passejava per les instal·lacions com si fos casa seva.

També a l'entrada de les oficines del Centre d'Informació hi ha un peu d'Alstroemeria, que a mi m'ha semblat que es tractava d'Alstroemeria Sierrae, que és una planta que el botànic xilè Carlos Muñoz va dedicar a l'il·lustrador científic Eugeni Sierra de Barcelona.... casualitats de la vida.

En la mitad del mundo hem pogut veure com eren les vivendes dels primers pobladors de Quito i també ens han explicat que aquests pobladors feien una beguda anomenada Chicha que preparaven molent el blat de moro amb unes pedres que anomenaven "mama rumi", ja que aquesta feina era feta sempre per les dones.

Acabada la visita a la mitad del mundo varem deixar Quito per dirigir-nos a l'illa de Sta. Cruz, ja a les Galàpagos.

  (Segueix)