Quadern de Camp
El blog d'en Carles Puche
TERRITORI PUNKI I D'IPHICLIDES
aus, insectes | carles | 24 Maig 2009 21:52
Deu haver trobat un bon rebost de cucs en el nostre jardí, doncs la Put Put, fa uns quants dies que ens visita assíduament. Mentre la esperava per fer-li fotos, s'ha posat uns moments en la tanca florida una Iphiclides feisthamelii per libar-ne les flors. M'ha donat temps de caçar-la amb la màquina fotogràfica i fer-ne unes quantes fotos.
M'HA VISITAT UN PUNKI
aus | carles | 19 Maig 2009 21:41
Quan el Sol començava a buscar l'horitzó per passar-hi la nit, ha aparegut al jardí i s'ha posat a picotejar el terra fins que n'ha pogut treure el berenar. Un cop ben afermat al bec, cuc i put put han emprés el vol desapareixent entre l'arbrat...
FORMIGUES
insectes | carles | 17 Maig 2009 11:35
Per moltes vegades que les vegi, no deixa d'admirar-me la morfologia d'aquests éssers minúsculs (que tanta sort que no són grans) que semblen no cansar-se mai amb tot i el traginar frenètic que practiquen constantment.
PLA DE LA CALMA i III
mamifers, reptils, sortides a camp, vegetació | carles | 16 Maig 2009 10:54
Amb un bon trago d'aigua hem acabat l'excursió al Pla de la Calma. Gelosament guardades en la màquina fotogràfica, les imatges albines de la Grandalla (Narcisus poeticus) i el seu hoste l'aranya Misumena vatia.
L'aspecte fèrtil dels fruits de l'Helleborus foetidus, que al poblet de Perbes del Pallars anomenen Ullierca i el primitiu aspecte de la banyera de senglar, o el tacte raspós de la sangardilla Podarcis muralis, ens acompanyaran encara uns quants dies dins la nostra memòria.
Només una reflexió: Caldria restringir el ramoneix de cabres i altres ungulats en el Pla de la Calma?. Dic això, perquè gairebé la totalitat de les orquídies que hem vist tenien les fulles menjades quasi a ran del terra...
PLA DE LA CALMA II
sortides a camp, vegetació | carles | 15 Maig 2009 10:06
En aquesta sortida al Pla de la Calma, he conegut per primer cop la Flor dels homes penjats que encara no havia vist mai en viu. Ha estat emocionant.
També he pogut veure la Cotoliu, una altra espècie nova per a mi. Mentre caminavem per entre les orquídies hem pogut sentir la veu del Bitxac i del Cu cut i, encara que fugaçment, hem pogut veure una parella de perdius que han desaparegut amb la rapidesa suficient com perquè no tingués temps de fotografiar-les.
