Quadern de Camp

El passat dia 8, dins de les festes de St. Martí que es celebraren a St. Celoni, es va fer l'acte de presentació de dos números més d'ANATOMIA DEL CÒMIC CELONÍ.

El n. 3 signat per Xavi Plana, pluri-artista i veritable investigador de la imatge dibuixada. Paleontòleg frustrat, ha trobat en l'art i el còmic dues maneres d'expresar allò que d'una altra manera li seria impossible.

El n. 4 és signat per Martí Pey, amic, col·laborador de La Mostela i creador del personatge Ferdinand Pascal registrat l'11 d'agost de 1967 amb el n. 44202 de la Propietat Intel·lectual.

Ambdós números van ser presentats pel batlle de St. Celoni en la sala d'actes de la Rectoria Vella, plena de gom a gom.

Després de les presentacions vam acompanyar a en Martí a sopar per celebrar-ho.

Per una d'aquelles inexplicables raons del mòn de la informàtica, quaderndecamp no m'enviava els missatges que hi havieu deixat. En resum no m'he assabentat, fins avui, que tenia missatges per contestar del blog. Us demano excuses, en nom del meu ordinador. Ell tampoc sap que ha passat, n'està avergonyit.

No obstant això, i malgrat el retard en contestar alguns dels vostres missatges, avui els he contestat. Podreu trobar la resposta en el mateix lloc on vau fer el comentari. Repeteixo: mil excuses. 

I com a compensació (i per enveja dels qui no viuen a Campins), us adjunto la última posta de Sol que he fotografiat des del meu jardí.

Els que vareu respondre que els ous eren de llimac, no anàveu gens desencaminats. La foto que adjunto ho demostra, doncs pertany a un dels individus que han sortit dels ous que vaig fotografiar.

Els que heu encertat, teniu el premi a la vostra disposició per quan el vulgueu passar a recollir.

Posant una mica d'ordre al jardí, hem tret un vell caixò que estava en un racó i a sota, ben amagat, hi havia aquest tòtil que, suposo, s'estava preparant per hivernar.

L'hivern comença a manifestar-se amb dies ombrívols i freds. Per la TV ens informen que totes les estacions d'esquí del país ja estan escombrant la neu primerenca que aquest principi de mes ha blanquejat el Pirineu més muntà.

Aquí, a les valls pre-litorals refrescades pel Montseny, els jardins es vesteixen del color tardoral per excel·lència. El groc taronja s'extèn per arreu amb pinzellades cridaneres que marquen el territori dels caducifolis en contra dels sobris boscos d'alzina.

Els insectes s'espavilen a libar les últimes flors que encara desafien el fred, per treure'n tot el nèctar possible. Mosques, abelles, borinots i vespes, ballen frenèticament de flor en flor mentre, sense saber-ho, fertilitzen les plantes que més endavant podran així donar fruits i lluitar per perpetuar la seva espècie.

En altres racons del jardí, les plantes amb fruits, ensenyen el seu millor aspecte, com no havien fet des de feia alguns anys.

PREGUNTA TRAMPA: ALGÚ EM PODRIA DIR EN QUINA FOTO SURT UNA ABELLA?