Quadern de Camp

Avui s'ha presentat el llibre Dedicatòries. Les dones que no has conegut. Aquesta publicació és el resultat del projecte de recuperació d'històries de dones anònimes que porta el mateix nom i que va ser guardonat en la quarta edició (2007-2008) del Premi per la Igualtat M. Àngels Rivas Ureña, atorgat pel Districte de les Corts de l'Ajuntament de Barcelona. El premi li va ser otorgat a Carme Puche Moré, responsable de la idea i la coordinació del projecte i de la publicació.

Dedicatòries són les històries de divuit dones explicades per persones que les van conèixer. Divuit persones que han volgut retre un petit homenatge a les dones que creien que valia la pena recordar. No són heroïnes de grans gestes, sinó més aviat testimonis d'un camí del qual tots en formem part.

Més informació a http://www.dedicatories.net. 

 (Segueix)

El dibuix a tinta xinesa possiblement sigui el més lent en quant a la seva realització. Els alumnes ho comproven mentre dibuixen un peix amb el mètode del puntejat, i un lloro fent servir la tècnica del ratllat.

 (Segueix)

Encara que el dia no acompanyava gaire, hem pogut prendre uns quants apunts que ens podran servir per fer els dibuixos definitius de plantes amb llapis de colors.

Ja estem immersos en el curs d'Il·lustració científica de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

El primer dia hem fet dibuixos a llapis de grafit i també pràctiques de realització de contorns breus. És aquesta segona pràctica la que estan realitzant els alumnes en les fotos que adjunto.

Demà anirem al Jardí Botànic per a fer apunts de camp de flora.

Ara que tothom està neguitós per anar a collir bolets, penso que val la pena que abans d'endinsar-nos al bosc pensem en la importància que els bolets tenen pel nostre benestar i també del bosc, i ens plantegem què hem de fer per no malmetre el seu hàbitat i preservar-ne la seva pervivència.

Podem anomenar als bolets com els escombriaires del bosc. És la seva principal funció. Ells són els responsables de fer desaparèixer totes les fulles mortes i altres deixalles que genera el bosc. Sense bolets (fongs) les fulles mortes, els arbres caiguts i parts d'alguns animals morts, perdurarien al bosc per tota l'eternitat acumulant-se de segle en segle. En definitiva, podem caminar pel bosc, perquè milions de bolets han estat treballant des del primer dia per mantenir el bosc viu en equilibri amb el que produeix.

En això rau la importància de la majoria dels bolets. Només cal pensar que un bosc pot arribar a alliberar per hectàrea aproximadament 160.000 m2 de superfície foliar (M.Boada - Arboles de España. Aspectos biológicos y pedagógicos).

Per això és important que quan ens decidim a recol·lectar bolets, tinguem un mínim d'idea de què és el que anem a buscar.

Un bolet és el fruit d'un organisme amagat, que s'anomena fong. La part que no es veu d'aquest fong s'anomena miceli, i té un aspecte que recorda una teranyina.

En el moment que es donen les condicions favorables, el miceli fructifica i dóna lloc als bolets. Es poden formar molts bolets a partir d'un sol miceli, de la mateixa manera que una pomera pot donar moltes pomes.

Per això, de la mateixa manera que per collir les pomes no tallem l'arbre, per collir els bolets no cal malmetre el fong trencant-li el miceli, igualment que no collirem les pomes verdes, tampoc cal arrencar els bolets que no coneixem només per mirar-los. I sobretot, de la mateixa manera que no collirem un fruit a bosc que no coneixem, tampoc hem de plegar bolets que no tinguem l'absoluta seguretat de coneixer-los.

I no oblideu mai el més important TOTS ELS BOSCOS TENEN AMO. EL BOSC NO ÉS DE TOTHOM.