Quadern de Camp

Com cada any, els resultats superen les expectatives. La diversitat d'edats i de preparació dels alumnes no influeix en que cadascú o cadascuna, assoleixi els resultats òptims d'acord amb el seu nivell.

Després del curs, ens queda el treball realitzat i el record de les hores compartides davant d'uns bons àpats, amenitzats amb tota mena de converses i acudits.

Ara ja només ens cal esperar que l'any vinent ens puguem retrobar en un altre curs, que entre tots, farem tant o més distret que el d'enguany, mentre ens endinsem en el món de la il·lustració de Ciències Naturals.

   

L'últim dia de curs ens dediquem a acabar detalls, i anar penjant els originals acabats, per tal que es pugui fer el comentari de final de curs. No hi pot faltar tampoc la foto de grup per tenir com a record.

Estic passant a digital tot l'arxiu de diapositives de fauna i flora. Pensava que els resultats no serien tan bons com els que s'estan aconseguint. Ahir, repassant les fotografies, vaig trobar aquestes d'un escorpí negre (Euscorpius flavicaudis) que el setembre de l'any 1989 vaig fotografiar en l'interior d'una casa del barri de l'estació de Sant Celoni.

L'escorpí negre, contra allò que el seu aspecte podria fer pensar, és inofensiu per a l'home i com la majoria d'animals, quan ens veu, el que més el preocupa és poder-se escapar.

Hi ha dues maneres de dibuixar fauna. La més interessant i captivadora és dibuixar a camp mentre els animals campen lliurement pel bosc o el cel. Aquesta pràctica, com totes les coses interessants i captivadores, és la més difícil, principalment per la mobilitat del motiu a dibuixar. Una altra manera de prendre apunts de fauna és a partir de fotografies o espècies naturalitzades. Aquesta segona opció, si bé és més "avorrida", pot convertir-se en un mal són, sobretot si hi ha algú que va movent el motiu a dibuixar cada dos per tres. Això ho saben bé tots aquells que han passat per un dels meus cursos i han vist com un animal, en principi estàtic, pot moure's com el més viu dels animals del bosc.

Avui ens hem fixat que un Prunus molt jove, que haviem sembrat amb una llavor del Pallars, d'un arbre que jo tenia a l'hort dels meus pares, estava gairebé desfullat. Al fer-ne una observació més detallada, hem pogut veure que perfectament mimetitzades, en algunes fulles hi havia una eruga verda i rabassuda totalment immòbil. Es tractava de l'eruga de la papallona Iphiclides podalirius, moderadament abundant en les nostres terres i molt escassa a Gran Bretanya. S'alimenta gairebé exclusivament de varies espècies de Prunus. Té un comportament curiós per despistar als seus depredadors: quan es desplaça, oscil·le lentament cap endavant i cap enrera. Altres animals com el camaleó i la mantis religiosa també es mouen de manera similar.